PENSIÓ D'ALIMENTS I CUSTÒDIA COMPARTIDA

Són compatibles la pensió d’aliments i la custòdia compartida en una sentència de divorci?

En aquestes línies intentarem donar resposta a aquest dubte que sovint ens plantegen clients i seguidors a les nostres xarxes socials.

La compatibilitat de la pensió d’aliments i la guarda i custòdia compartida quan un dels cònyuges no té ingressos es una qüestió absolutament pacífica a la nostra jurisprudència major, tant que finalment va ser acollida al Llibre II del Codi Civil de Catalunya (CCCat), als artícles 233-4.1 i 233-8 CCCat. Serveixi la Sentència de Cassació 71/2015 de 14 d’octubre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Secció Primera que estableix en el seu Fonament de Dret Tercer que “ja desde nuestra Sentencia  29/2008 (FD4) I 31/2008  (FD3) varem establir la doctrina de que no es pot contemplar com un efecte necessari o ineludible de la guarda i custòdia conjunta o compartida l’extinció de la obligació d’un dels progenitors d’abonar una pensió d’aliments en favor dels fills, ja que s’ha de procurar un equilibri i una raonable estabilitat en la qualitat i la intensitat de la seva cura integral en lloc de sotmetre’ls a les anades i vingudes derivades de la diferent capacitat adquisitiva dels seus progenitors custodis, i això inclús en aquells supòsits en que el temps de permanència amb els menors sigui idèntic”. Aquesta doctrina va ser reiterada a les Sentències 9/2010 de 3 de març (FD3), 54/2011, de 16 de desembre (FD3), 38/2013 de 30 de maig (FD4), 43/2013 de 1 de juliol (FD3), 15/2015 de 16 de març (FD3) y 29/2015 de 4 de maig (FD8), i finalment ha estat acollida en el nou Llibre II del Codi Civil de Catalunya (CCCat), en els artícles 233-4.1 i 233-8 CCCat.

“Això suposa que, tot i en el cas d’establir una custòdia compartida, el Jutge no pot deixar d’analitzar les possibilitats econòmiques dels pares en relació amb les necessitats dels fills, per a en funció dels paràmetres indicats resoldre el que procedeixi conforme a dret en ordre als aliments precisos per a garantir les necessitats de caràcter ordinari i extraordinari en la proporció que procedeixi”.